La Xarxa de Viles del Llibre és el circuit literari més gran del país, l’únic que fa una proposta cultural unificada, però totalment descentralitzada, que apropa la literatura allà on passa el dia a dia de les persones: el carrer.

Creada i gestionada per VilaDelLlibre.CAT des de fa dotze anys, la Xarxa és una realitat gràcies a l’aposta que fan institucions públiques i entitats privades de 8 territoris que en el seu conjunt apleguen més de 240.00 habitants. Aquest 2022 compta amb la complicitat de més de 60 editorials i 300 autors, autores i artistes del llibre que participaran en les diferents activitats programades al llarg dels seus 8 festivals.

"

L’Escala

11—13 / març

x

 

Des de la façana del vell edifici,encarat a nord, d’aquell poble blanc exposat a la tramuntana, el petit gavià guaitava l’entorn. Vivia amagat a l’habitació del fons i, a través de l’ull de bou, veia el trosset de mar dibuixat de cabretes blanques que s’estenia al seu davant. D’aquella habitació, el petit gavià n’havia fet el seu niu, envoltat de llibres vells plens de pols, i allà hi passava les hores, voltant les pàgines amb el seu bec. Una ala partida li impedia el vol i el seu món era tan petit que els seus companys, que suraven acaronant les onades, el planyien sovint. Res no en sabien, del seu secret, dels paradisos que descobria girant aquelles pàgines polsoses que s’havien convertit en el seu tresor.

Un dia solejat de primavera mentre es trobava sobrevolant amb la imaginació una font d’aigua màgica, va sentir uns sorolls estranys. La porta de la vella casona arran de mar, que simulava un vaixell, es va obrir. Va sentir remor de veus! Algú entrava!!! La llum inundà les estances i, com si d’un encanteri es tractés aquella casa s’omplí de llibres i més llibres.

Atordit, guaità per l’ull de bou i la platja, la seva platja, li va aparèixer farcida de paradetes de llibres, de banderoles de colors, i fins i tot d’un vaixell construït amb exemplars de llibres vells. La gent, després del llarg hivern, començaren a sortir al carrer atrets per aquell munt d’històries que la platja els oferia. Històries presoneres d’unes fulles de paper… El murmuri es feu cada cop més gran, els llibres passaven de mà en mà i els editors i els escriptors gesticulaven contents explicant els arguments…

El petit gavià, tot fent saltironets, va pujar a la terrasseta. Des de l’allà, empentat per un terral lleuger, va volar fins al rocam. I poc a poc, s’endinsà entre la gent, guaitant els llibres. En veure’l voltant les pàgines amb el seu bec, tothom el deixava passar, meravellat. La gent s’arremolinava al seu voltant però ell no els veia, immers en les més belles històries. Per això, al vell edifici encarat a nord, se’l coneix per La casa del gavià. Del gavià enamorat d’una vila de llibres!

Montse Castaño

 

 

 

Sitges

02—03 / abril

x

 

La porta

Mesos de confinament. Mesos mirant la porta tancada. En Jules sent la ferida de la depressió i s’ha convertit en un nàufrag al saló fosc de la casa.
Truquen a la porta a trenc d’alba. No obre. Una veu a l’altra banda: el meu nom es Phileas. Vols conèixer Mumbai i assistir a un espectacle a Bollywood?
Ens esperen 80 dies i 80 nits de grans aventures. Obre la porta.

Jordi Barrachina

 

 

 

Cabrils

13—15 / maig

x

 

Passar pàgina

Per fi, la segona ratlleta vermella s’ha dissipat. Ara necessitasortir i abonar-se a l’aventura. La seva primera opció és infiltrar-se en una bandade narcotraficants. Tot seguit optaper un amor sincer. Això la desinhibeix i s’atreveix amb el sexe furtiu. Però vol més… i l’última tria és un viatge exòtic. Satisfeta amb les seves adquisicions, surt del recinte de la Vila del Llibre per abandonar-se a la lectura.

Francesc Miquel

 

 

 

Manacor

10—12 / juny

x

 

Surt al carrer, entra als llibres

Avui no tenia cap llibre per llegir i he sortit al terrat a veure el campanar. M’he demanatquina hora devia ser i, com si m’hagués sentit, el campanar més alt de Mallorca ha tocatles dotze.

«Què hi fas aquí tan nita?» Què? Qui em parla? «No vulguis ser com nosaltres, que vivim entre llençols, bragues de randeta i calcetins de coloraines, aixugant-nos al sol i alvent amarrats a dues gafes. De tant en tant un ocell s’atura a cantar-nos qualque cosa, si no plou. Si plou ja l’hem feta. O això pensau els humans, però a nosaltres ens agrada sentir la pluja ran d’unes rajoles que no tocam quasi mai. És la nostra manera d’acostar-nos a la terra. I com més plogui més temps estarem aquí estesos, lliures; el màxim de lliures que podem ser.» No pot ser que els texans m’estiguin xerrant, anhelant una emancipació absurda i inútil. No pot ser, la vida no és un llibre on les coses també parlen. La vida no és un llibre, però tant de bo! «La vida no és un llibre, reina, però avuiels carrers tenen moltes coses per contar-te.»

Esbalaïda per aquell disbarat estranyíssim he sortit al carrer a respirar una mica d’aire. He saludat els veïnats i quan ja pareixia que tot havia tornat a la normalitat he travelat amb una jugueta que plorava. Al principi he deduït que devia ser una pepa d’aquelles tan realistes que pixen i caguen, però després he vist que no, que era un peluix en forma de drac. «Puff era un drac màgic que vivia al fons del mar…», sanglotava.

Desesperada, he començat a córrer cap a l’ambulatori tement que havia tornat boja, peròquan he arribat a la plaça de sa Bassa les veus s’han començat a multiplicar. Tot estava ple de llibres. Llibres que em parlaven, llibres que ploraven i que reien, alguns que endormiscaven i d’altres que punyien, llibres que m’abraçaven. La vida no és un llibre, però és gràcies a la vida que podem llegir i escriure. I és gràcies als llibres que entenem la vida.

Aina Fullana Llull

 

 

 

La Rambla de Barcelona

01—03 / juliol

x

 

 

 

 

Malgrat de Mar

27—28 / agost

x

 

– Mare, sortim al carrer, ràpid!
– Què són aquestes presses?
– Mare, oi que a vegades em dius que s’ha de sortir de casa per entrar dins elmar, dins el paisatge del Pla de Grau o dinsels boscos del Turó d’en Serra?
– Ben cert.
– Doncs avui vull sortir de casa per entrar dinstots els mars i dins d’altres paisatges i ciutats i…
– Però,filla, vivim en un poble! No sé si Malgrat donarà per a tant!
– Avui sí, mare. Avui hi ha Vila del Llibre a Malgrat!

Assumpta Mercader

 

 

 

Cervera

25 / setembre

x

 

Desde Bellprat, un poblet de l’Anoia, la colla llibretera de la Carme, la Mireiai l’Enric van obrir a Cervera unpalauon hi visquessin un muntde llibres, perquè els nens i la gent que sortísal carrer Major elstriésper a desencantar-los, comsi entrant enells hitrobessinel secret dels contes i les històries de la gent que els havia escrit.

Enric Puy

 

 

 

Piera

08—09 / octubre

x

 

Joves entre llibres

Estava sola, mirant la televisió i de cop i volta un cop de vent va obrir la porta amb una força sobrehumana. Alguna cosa dins meu m’obligava alçar-me i em deia que algú trobaria si sortia el carrer. Hi havia una botiga enorme amb un munt de llibres juvenils, un d’ells es va il·luminar, el vaig agafar i em va mostrar que el futur del jovent de Piera estava a les nostres mans.

Marta Domènech (@unlibroenmano)